martes, 8 de enero de 2013

Parte individual: Josep Reynés


 'Una vez, hace poco, me preguntaste por qué afirmaba yo tenerte miedo. Como de costumbre, no pude responderte nada, en parte precisamente por ese miedo que te tengo, y en parte porque en la argumentación de ese miedo entran muchos detalles, muchos más de los que yo pudiera coordinar hablando. Y si ahora intento contestar por escrito, mi respuesta resultará de todos modos muy incompleta, porque también al escribir me cohíben frente a ti el miedo y sus consecuencias, y porque la magnitud del tema excede enormemente mi memoria y mi entendimiento'.

Kafka,Franz. Traducció: Vilches,J.F.(1977).Carta al padre. López Crespo Editor. Buenos Aires. Pàg. 13
He escollit aquest fragment ja que sintetitza molt bé la relació que tenien Kafka i el seu pare. Franz, encara que va poder elegir el que volia ser en un futur, que no va passar gana i va viure una vida plena d'abundàncies, mai li va dir al seu pare el content que estava, no se li acudia parlar-li francament i s'estimava més refugiar-se en la seva habitació per rumiar o llegir llibres. Tot això comença a gestar-se durant la infància amb el comportament tirà que exercia el seu pare sobre els fills(tractat amb unes imatges d'una gran càrrega emotiva que recorden al simbolisme) i, en contraposició, la passivitat de la mare respecte a aquest tema que feien sentir-se encara pitjor a Kafka i als seus germans, que es veien incompresos i incapaços de mantenir una relació familiar sana. Però la principal causa d'aquest distanciament eren els carácters tan oposats que tenien. Per una banda l'home de la casa era valent, vitalista, alegre, experimentat, en definitiva un model exemplar per a que els fills el segueixin, mentre que Kafka era pessimista, tímid, insegur, dubitatiu. Tot això provocava en el fill un gran sentiment de culpa que com diu Pepague a una ressenya del llibre de la pagina web shvoong.com “El ejemplo inaccesible del padre aplasta a Kafka. Las diferencias somáticas son para el niño ocasión de angustia y de un sentimiento invencible de culpa. Tot això fa que s'incrementi aquesta incomprensió i la impossibilitat de mantenir una conversació fructuosa amb el pare. Donat això, Franz recorda sempre la falta de culpa del pare i fins i tot d'ell mateix ja que diu que ningú té la culpa de ser com és i, apart de la incompatibilitat de caràcters, no varen trobar tampoc unes afinitats que poguessin disfrutar junts, ni la religió, ni el negoci familiar ni la passió literària varen poder unir-los.
Kafka, conscient de la situació tan entrevessada que vivia, va decidir escriure-li aquesta carta que la seva mare li havia de entregar però que mai va arribar a destí, per la incapacitat d'aquesta davant el domini del pare. Franz no demanava arreglar la situació i poder començar a gaudir amb ell perquè ja era massa tard, ell només volia exposar els motius d'aquest distanciament entre els dos, desfogar-se, i a partir d'aquí tenir una tregua i dur una vida entre els dos més amena.
S'ha de dir que Kafka, encara que sempre li havia interessat la literatura, tant llegir-la com escriure-la; davant d'aquesta dificultat alhora de parlar i desfogar-se amb els familiars, li va sorgir la necessitat de depositar el que sentia damunt del paper, encara que el mateix Kafka reconeix que encara que no hagúes tengut aquesta mala situació familiar també s'hagues dedicat a escriure ja que ni la feina, ni el judaisme, ni les tentatives matrimonials(que com Kafka deia era la solució per canviar d'aires i disfrutar un poc més, però que mai va arribar a cumplir per una part perquè per formar una família havia de seguir l'exemple del seu pare i això era contradir-se i perquè no es veia capacitat per formar una família i criar els seus propis fills) eren tant importants per ell com la literatura.
La carecterística principal de l'obra Kafkiana és que utilitzava un ambient imaginari per crear la realitat que volia transmetre. Però en el cas d'aquesta carta succeeix el contrari ja que havia de transmetre el missatge d'una manera clara, sense jugar massa amb els recursos estlístics però això si amb una prosa refinada i cuidada. Per això es va bastir d'una gran quantitat de situacions de la seva vida d'una manera més o menys lineal per extreure el que volia contar-li al pare. Això ens du a una altra característica molt important dels seus escrits, l'anàlisi psicològica dels personatges que tracta i que és el principal atribut d'aquesta obra ja que explica perfectament el carácter insegur, dèbil i inquiet de Kafka i en contraposició la vitalitat, seguritat i força que demostrava el seu pare. Com a conseqüència d'això va sorgir aquesta por per part del fill que l'incapacitava a tenir una relació com la hagués volgut tenir, ja que cap dels dos va solucionar el problema, que era l'intenció de la carta però com ja he dit abans mai va arribar a destí.
Franz va demanar al seu millor amic que cremés totes les confessions que va escriure, inclús les cartes i relats més personals que afectaven de manera directa als familiars i persones més estimades. Però quan va llegir les seves obres es va adonar de la seva peculiaritat i no va complir la voluntat de Kafka. Va decidir entregar els seus escrits a tantes editorials com pogués perquè la gent pogúes començar a gaudir dels seus escrits tant profunds. Al final l'escritor chec va crear un estil propi que va introduïr la novela moderna com la coneixem avui en dia, que emplea una situació fictícia per crear una història amb moltes similituds a la visió de l'autor i on els personatges van evolcionant psicològicament fins que el seu comportament és un punt remarcable de l'obra. Per això Kafka és tan reconegut, perquè a part de marcar tendència, va escriure les seves obres desde els pensaments més profunds, sense cap finalitat difusòria ni persuativa. 



No hay comentarios:

Publicar un comentario