'Una vez, hace poco, me preguntaste por qué afirmaba yo tenerte
miedo. Como de costumbre, no pude responderte nada, en parte
precisamente por ese miedo que te tengo, y en parte porque en la
argumentación de ese miedo entran muchos detalles, muchos más de
los que yo pudiera coordinar hablando. Y si ahora intento contestar
por escrito, mi respuesta resultará de todos modos muy incompleta,
porque también al escribir me cohíben frente a ti el miedo y sus
consecuencias, y porque la magnitud del tema excede enormemente mi
memoria y mi entendimiento'.
Kafka,Franz. Traducció: Vilches,J.F.(1977).Carta al padre. López Crespo Editor. Buenos Aires. Pàg. 13
Kafka,Franz. Traducció: Vilches,J.F.(1977).Carta al padre. López Crespo Editor. Buenos Aires. Pàg. 13
He escollit aquest fragment ja que sintetitza molt bé la relació
que tenien Kafka i el seu pare. Franz, encara que va poder elegir el
que volia ser en un futur, que no va passar gana i va viure una vida
plena d'abundàncies, mai li va dir al seu pare el content que
estava, no se li acudia parlar-li francament i s'estimava més
refugiar-se en la seva habitació per rumiar o llegir llibres. Tot
això comença a gestar-se durant la infància amb el comportament
tirà que exercia el seu pare sobre els fills(tractat amb unes
imatges d'una gran càrrega emotiva que recorden al simbolisme) i, en
contraposició, la passivitat de la mare respecte a aquest tema que
feien sentir-se encara pitjor a Kafka i als seus germans, que es
veien incompresos i incapaços de mantenir una relació familiar
sana. Però la principal causa d'aquest distanciament eren els
carácters tan oposats que tenien. Per una banda l'home de la casa
era valent, vitalista, alegre, experimentat, en definitiva un model
exemplar per a que els fills el segueixin, mentre que Kafka era
pessimista, tímid, insegur, dubitatiu. Tot això provocava en el
fill un gran sentiment de culpa que com diu Pepague a una ressenya
del llibre de la pagina web shvoong.com “El
ejemplo inaccesible del padre aplasta a Kafka. Las diferencias
somáticas son para el niño ocasión de angustia y de un sentimiento
invencible de culpa. Tot això fa
que s'incrementi aquesta incomprensió i la impossibilitat de
mantenir una conversació fructuosa amb el pare. Donat això, Franz
recorda sempre la falta de culpa del pare i fins i tot d'ell mateix
ja que diu que ningú té la culpa de ser com és i, apart de la
incompatibilitat de caràcters, no varen trobar tampoc unes afinitats
que poguessin disfrutar junts, ni la religió, ni el negoci familiar
ni la passió literària varen poder unir-los.
Kafka, conscient de la situació tan entrevessada que vivia, va
decidir escriure-li aquesta carta que la seva mare li havia de
entregar però que mai va arribar a destí, per la incapacitat
d'aquesta davant el domini del pare. Franz no demanava arreglar la
situació i poder començar a gaudir amb ell perquè ja era massa
tard, ell només volia exposar els motius d'aquest distanciament
entre els dos, desfogar-se, i a partir d'aquí tenir una tregua i dur
una vida entre els dos més amena.
S'ha de dir que Kafka, encara que sempre li havia interessat la
literatura, tant llegir-la com escriure-la; davant d'aquesta
dificultat alhora de parlar i desfogar-se amb els familiars, li va
sorgir la necessitat de depositar el que sentia damunt del paper,
encara que el mateix Kafka reconeix que encara que no hagúes tengut
aquesta mala situació familiar també s'hagues dedicat a escriure ja
que ni la feina, ni el judaisme, ni les tentatives matrimonials(que
com Kafka deia era la solució per canviar d'aires i disfrutar un poc
més, però que mai va arribar a cumplir per una part perquè per
formar una família havia de seguir l'exemple del seu pare i això
era contradir-se i perquè no es veia capacitat per formar una
família i criar els seus propis fills) eren tant importants per ell
com la literatura.
La carecterística principal de l'obra Kafkiana és que utilitzava un
ambient imaginari per crear la realitat que volia transmetre. Però
en el cas d'aquesta carta succeeix el contrari ja que havia de
transmetre el missatge d'una manera clara, sense jugar massa amb els
recursos estlístics però això si amb una prosa refinada i cuidada.
Per això es va bastir d'una gran quantitat de situacions de la seva
vida d'una manera més o menys lineal per extreure el que volia
contar-li al pare. Això ens du a una altra característica molt
important dels seus escrits, l'anàlisi psicològica dels personatges
que tracta i que és el principal atribut d'aquesta obra ja que
explica perfectament el carácter insegur, dèbil i inquiet de Kafka
i en contraposició la vitalitat, seguritat i força que demostrava
el seu pare. Com a conseqüència d'això va sorgir aquesta por per
part del fill que l'incapacitava a tenir una relació com la hagués
volgut tenir, ja que cap dels dos va solucionar el problema, que era
l'intenció de la carta però com ja he dit abans mai va arribar a
destí.
Franz va demanar al seu millor amic que cremés totes les confessions
que va escriure, inclús les cartes i relats més personals que
afectaven de manera directa als familiars i persones més estimades.
Però quan va llegir les seves obres es va adonar de la seva
peculiaritat i no va complir la voluntat de Kafka. Va decidir
entregar els seus escrits a tantes editorials com pogués perquè la
gent pogúes començar a gaudir dels seus escrits tant profunds. Al
final l'escritor chec va crear un estil propi que va introduïr la
novela moderna com la coneixem avui en dia, que emplea una situació
fictícia per crear una història amb moltes similituds a la visió
de l'autor i on els personatges van evolcionant psicològicament fins
que el seu comportament és un punt remarcable de l'obra. Per això
Kafka és tan reconegut, perquè a part de marcar tendència, va
escriure les seves obres desde els pensaments més profunds, sense
cap finalitat difusòria ni persuativa.
BIBLIOGRAFÍA: http://es.shvoong.com/books/1848766-carta-al-padre/
No hay comentarios:
Publicar un comentario